[:es]Una madre luchadora con un gran deseo de conseguir parir vaginalmente a su tercer hijo.

Os cuento su historia: ella es una mujer fuerte, su pelvis es muy espaciosa, y hace bebés grandes. El primero se lo indujeron por sospecha bebé grande a las 37 semanas, fue cesárea por falta de progresión y pesó 4 kg. El segundo le programaron la cesárea por que también venía grande (pesó 4470g. a la semana 39). Ella es diabética tipo 1 pero se sabe cuidar muy bien.

Decidimos que para ella la mejor opción sería acompañarla en una dilatación en casa e ir muy avanzada a parir al hospital.

Cambió de hospital buscando uno donde le dieran la opción de parir vaginalmente después de 2 cesáreas e hizo el seguimiento allí. Ella informó de su deseo y le dijeron que la ayudarían a conseguirlo, aunque a medida que se acercaba el final le avisaban que como no le inducirían el parto de ninguna de las maneras, no le dejarían pasar de las 40 semanas. Cada visita una prueba y un por favor confíad en mí.

Imaginaros la carga emocional de miedos y la fe en sí misma mermada de esta madre. Por eso el día que se puso de parto a las 40 semanas la oxitocina no le fluía de forma fácil: Estuvo dos días previos de fase latente y muchas horas con contracciones que no acababan de ser frecuentes y eficaces. En casa el parto se estancó a 7cm. y no progresaba más. Había que ir ya al hospital, era necesario administrar oxitocina sintética endovenosa para conseguir buenas contracciones y terminar de dilatar y parir. Pero en el hospital desestimaron esta opción totalmente y Bruc tuvo que nacer mediante cesárea por falta de opciones.

Es un bebé precioso que ha pesado 4370gr. Sus padres tienen un sentimiento agridulce, lo han luchado y dado todo para conseguirlo y tienen en los brazos un niño muy querido, también por sus otros dos hijos, pero no ha podido ser. La recuperación de la cesárea ha sido muy buena y la lactancia exitosa e indolora pero ella explica que de noche cuando duerme sueña que está pariendo…

 

Si quieres conocer más historias de parto en casa como esta, te invito a leerlas.[:ca]Una mare lluitadora amb un gran desig d’aconseguir parir vaginalment al seu tercer fill.

Us explico la seva història: ella és una dona forta i la seva pelvis molt espaiosa, i fa bebès grans. El primer li van induir per sospita bebè gran a les 37 setmanes va ser cesària per falta progressió i va pesar 4 kg. El segon li van programar la cesària perquè també venia gran (va pesar 4470 a la setmana 39). Ella és diabètica tipus 1 però se sap cuidar molt bé.

Vam decidir que per ella la millor opció seria acompanyar-la en una dilatació a casa i anar molt avançada a parir a l’hospital. Va canviar d’hospital buscant un hospital on li donessin l’opció de parir vaginalment després de 2 cesàries i va fer el seguiment allà, va informar del seu desig i li van dir que l’ajudarien a aconseguir-ho, tot i que a mesura que s’apropava el final li van dir que com no induirien el part de cap de les maneres no li deixarien passar de les 40 setmanes, cada visita una prova i un si us plau, confieu.

Imagineu la càrrega emocional de pors i fe en si mateixa minvada d’aquesta mare. Per això el dia que es va posar de part a les 40 setmanes l’oxitocina no li fluïa de forma fàcil: Va estar dos dies previs de fase latent i moltes hores amb contraccions que costava molt que fossin freqüents i eficaces. A casa el part es va estancar a 7 cm. i no progressava més. Calia doncs anar ja a l’hospital, era necessari administrar oxitocina sintètica endovenosa per aconseguir bones contraccions i acabar de dilatar i parir. En arribar a l’hospital van desestimar aquesta opció totalment i el Bruc va haver de néixer per cesària per manca d’opcions.

És un bebè preciós que ha pesat 4370gr. Els seus pares tenen un sentiment agredolç, Ho han lluitat i donat tot per aconseguir-ho i tenen als braços un fill molt estimat, també pels seus altres dos fills però no ha pogut ser. La recuperació de la cesària ha estat molt bona i la lactància exitosa i indolora però ella explica que de nit quan dorm somia que pareix….

 

Si vols conèixer més històries de parts a casa com aquesta, et convido a llegir-les.[:]

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *