Part de Gaia

part-gaia2 1

Part de Gaia (14 de maig de 2012)

Fa més de dos anys, i encara m’acompanya, com un talismà, el record de parir a Gaia al menjador d’aquell pis lluminós on vivíem, a Gràcia. Venia d’una experiència de part medicalitzat, però sobretot d’un maltracte moral i inesperat que m’havia deixat dos regals: un autèntic estres posttraumàtic, que em va complicar el postpart de la meua primera filla Llum, i d’altra banda, la certesa que si malgrat lo difícil que m’ho havien posat havia aconseguit parir de manera natural, el meu cos estava totalment programat i preparat per parir, jo havia nascut per fer-ho!

Quan s’acostava la decisió d’on parir la meua segona filla, al meu cap venien aquelles imatges de la por i el maltracte a l’hospital de La Maternitat de Barcelona. Estava literalment atemorida. Però aquella certesa i confiança en el meu cos aguantava ferma. La meua intuïció em deia que parir a casa meua, envoltada d’amor i respecte, era el que necessitava.

Vaig anar a una sessió informativa amb la gent de Nèixer a Casa, i tornant, vaig veure un gran cartell a un quiosc: ‘I tu, que faries si no tinguessis por?’. En aquell instant vaig prendre potser la millor decisió de la meua vida.

El 14 de maig de 2012 vaig parir, acompanyada del meu company Xavi, Raquel i Roser, les meues comares, a la meua Gaia.

Tot el prepart va ser tant màgic com ho havia sigut amb Lllum, el vaig gaudir. Després d’un esclat meravellós d’energia i la necessitat absoluta de cuinar una gran paella, vaig trencar aigües el diumenge 13.  Feia dies que el meu cos em demanava molt potentment oxitocina, amb Llum també em va passar els dies abans del part (Per què, a part del sexe en parella, la masturbació és un tabú en aquest moment?. Jo crec que és un reclam meravellós del cos per posar-ho tot en marxa, almenys en el meu cas)

Vinguéreu al dia següent i em plantejareu opcions: acupuntura, oli… Però jo sabia que tot s’estava posant en marxa. Sortireu per la porta i vaig agafar la pilota. Em vaig instal·lar per una bona estona,  vaig anar fent moviments per estimular, fins que vaig notar com a poc a poc venien les contraccions. Dinarem pasta en bolets, recordo a Llum, de poc més de 2 anys, donant-me el menjar i rient, mentre em balancejava i l’avisava: ‘la petita ja vol venir’. Férem tot ben fosc, com em demanava el cos, sentia a Xavi amunt i avall muntant la piscina. Un bon amic va arribar a per Llum, perquè jo sentia que allò ho havia de viure sense estar pendent d’ella.

Roser i Raquel, us avisàrem tard, és veritat. Estàvem bé, les contraccions venien, les deixava passar. M’obria, navegava, em deixava caure per una pendent, baixava amb bicicleta aquella muntanya. Preferia estar dreta, recolzada en el moble, m’agafava de Xavi. Una pau que no esperava m’omplia profundament. Ell us parlava per WhatsApp. Recorde la cara de Raquel entrant, i la seua veu, que per mi ja semblava que venia d’un altre món ‘Ja soc aquí’.

Quasi al mateix temps…. “Uuuummmm” aquella contracció venia amb una lleugera força, el meu cos ja espentava. De seguida ho vas veure. ‘Puc entrar a la piscina?’ El puc, com a recordatori d’aquella Lídia petita, sense cap poder. ‘Clar’ Amb una lleugera mirada a la ‘línia púrpura’, sense cap invasió o impediment al que s’estava vivint, vau veure que estava dilatada completament. Recorde l’alegria en la vostra veu, la confiança. Quin plaer més immens, aquella aigua calenta! El meu cos es va anar obrint amb cada contracció.

Jo visualitzava a Gaia, i sí, recorde aquelles primeres contraccions de la piscina amb plaer. No sé quan temps va passar, però va ser molt ràpid. De sobte el meu cos espentava amb una força bestial. La primera vegada vaig dubtar i va venir la por: ‘No surt, no surt’. I la veu de Roser va arribar: ‘Tranquil.la, ara sortirà com un peixet’. Aquella imatge em va donar confiança, i després d’un parell o tres o no sé… quants pujos, i els conseqüents crits potentíssims per suportar i treure tota aquella energia, el cap de Gaia va sortir, i amb ell la resta del seu cos…

A partir d’aquí, no puc expressar en paraules el goig que vaig sentir. Recorde i saborege cada moment amb una felicitat absoluta, potser la més autèntica que he sentit mai. Recorde que es posareu en marxa de seguida per netejar tot i cuidar-nos als tres d’una manera extraordinària. Que cuidats ens vàrem sentir!!!! Aquell suc que ens preparareu amb part de la meua placenta és lo millor que beuré mai, sens dubte. Jo em sentia superwoman, que diferent començar una criança així!!!!

En una estona em vaig dutxar i asseguts els 4, ara ja amb Llum, al sofà ens miràvem Xavi i jo emocionats, sense acabar de creure el miracle que havia fet, sí, que el meu cos havia fet, en aquella mateixa sala. Érem plens de goig. És cert, que em vaig sentir renàixer. I que aquell poder i confiança en la vida m’ha ajudat a viure a partir d’aquell moment. I estic segura que sempre m’acompanyarà.

Gràcies equip.

Mai us oblidaré.

Us estimem.

part-gaia2 1

Share this Post: