Equip original

“Les noies d’Inma”…era una de les propostes de com nomenar-nos com a equip, abans que aparegués Néixer a Casa.

Avui, set anys més tard, només l’Inma es manté davant d’una labor tan sacrificada, valenta i preciosa -labor que també té les seves ombres, dit sigui de pas-: l’atenció al part a casa.

Què va passar fa set anys? En una visita al Banc de Sang i Teixits (un lloc ideal on fer germinar un projecte així, per cert) ens explicaven tot el circuit del Banc de Llet coincidim Inma, Luci i Roser. Les dues últimes fastiguejades de la pobra atenció que es donava a les dones en els seus respectius centres de treball. Inma desbordada per més demanda de part a casa del qual podia atendre. No ens ho pensem massa i ens ENTUSIASMEM a muntar un equip de matrones. Se’ns va afegir una quarta professional: Raquel. Feia poquet que havia aterrat de la seva formació comadronil a Regne Unit i el que veia a l’hospital xocava brutalment amb els fonaments que allí li van transmetre.


De ser quatre matrones atenent naixements a casa a ser una empresa dedicada als naixements a casa hi ha un abisme. Santi ens va encoratjar a una formalització seriosa, ens va donar fonaments i estructura, i va treballar dur en la rereguarda per a l’èxit de Néixer a Casa. També els respectius companys de Luci, Inma i Raquel van contribuir a donar força i valor a l’empresa. La data formal de naixement no se’ns oblida, com la d’un fill o filla: 13 de febrer de 2012.

A partir d’aquí, sis anys d’aprenentatge comprimits. I sí, vam aprendre molt sobre parts i bebès, sobre la UNICITAT i MÁGIA de cada procés, sobre relacions interpersonals ja sigui entre client-professional, relació que moltes vegades es transformava en amistat; i sobre professional-professional: amb les seves discrepàncies i frecs, i també amb molts riures i alguna que una altra llàgrima. Vam aprendre també sobre la complexitat de l’autogestió empresarial, impostos, nòmines, contractacions, riscos laborals, compres, tracte amb els empleats…

Ep! Això requereix una parada obligada: Gràcies a cadascuna de les llevadores que heu passat per Néixer a Casa: Ana Olmeda, Laia Casadevall, Maria Huerta, Maria Segura, Chiara Capece, Gaia Capce, Dafne Secall.

L’evolució d’una petita empresa no es pot separar de la de cadascun dels seus socis. La vida és canviant i ens va anar portant a cadascuna cap a diferents corrents. Raquel va entrar en la seva Maternitat. Luci va lluitar per la conciliació familiar i la defensa de l’empresa com una jabata, fins que es va saturar per falta de temps per a si mateixa. Inma bolcada en cos i ànima en el seu treball. Ningú tan entregat com ella. Roser va sofrir una crisi personal que la va obligar a prioritzar la cura per a ella mateixa i els seus per davant de la satisfacció laboral.

I avui, només ens queda que enorgullir-nos per aquests sis anys en què vivim perillosament 🙂 Sentim la vida bategar ben forta i ben a prop. Això ens ha transformat i som millors persones i millors llevadores. Gràcies a cadascuna de les persones que us heu acostat a Néixer a Casa. Cada mirada, cada paraula, cada somriure i riallada, també cada llàgrima, perdurarà per sempre. Perquè era autèntic i sincer. Entre tots ho vam fer valuós.

I ara, escrivint aquestes línies, acudeix aquella sensació d’arribar a una casa, i picar a un timbre, i esperar que t’obrin…amb TOT el que hi ha darrere d’aquesta porta.