Vera: el part que desitjava

Naixement a hospital amb Néixer a Casa, Barcelona

Benvolgudes,
Sóc Mònica Campoy i vaig venir amb la meva parella, en Pol, a fer el curs de preparació al part el cap de setmana del 22 de desembre 2019.

Us volia donar les gràcies per la informació tan valuosa que doneu, ens va servir molt (també ho vàrem complementar amb lectures que ens van ajudar).

Us vaig dir que, fos com fos, volia parir amb la Luci i així ho vaig fer… No a Can Ruti estrenant la Casa de Parts (que ens hagués fet il·lusió) sinó a l’Hospital de Barcelona, a la sala de Part Natural, amb la ginecòloga Carme Guasch.

Vaig tenir el part que desitjava i poder dir això em fa sentir la dona més afortunada del món. Vaig parir de forma natural, sense anestèsia ni fàrmacs, ni monitoritzacions, ni posicions incòmodes, de fet la meva filla Vera va néixer a la banyera davant la companyia de l’equip de l’hospital i del meu emocionat company.

No em van fer episiotomia! Recordo a Laia Casadevall dient: mejor cualquier desgarro que una episiotomia. Tenia moltes coses gravades a foc dins el meu cap i les volia complir.

Luci va parlar amb mi poc abans del part, es va preocupar per saber com em sentia donat que el moment s’apropava. Vaig trencar aigües dissabte 14 de març a les 5h de la matinada però recordava també els que ens havíeu dit: no correu a l’hospital, estigueu a casa tranquil·les, descanseu i agafeu força… Ho vaig fer! Luci va venir a les 20h del dia 14 i em va dir que encara faltava una miqueta i que les contraccions que tenia eren els pròdroms. Vaig sopar, i entre contracció i contracció intentava agafar el son però a les 2h del dia 15 de març el meu company em va dir: marxem a l’hospital (la cosa es posava més seria). Al cotxe el dolor d’esquena i coxis era molt fort i en arribar a l’hospital (el primer dia d’alarma per Coronavirus) una llevadora em va dir que estava completament dilatada. Luci va arribar molt ràpid, jo sabia que amb la seva presència tenia mig part guanyat, i després em va fer molt feliç veure a Carme Guasch, a Ma. Antònia Mendiry, llevadora, i alguna altra metgessa i auxiliar que observaven la situació.

La cadira, la pilota i la liana no m’anaven i vaig demanar aigua, banyera. En Pol, que em coneix, ràpid la preparava mentre jo ja estava fora del món i em vaig convertir en un animal salvatge que cridava a quatre grapes mentre notava que, si efectivament empenyava anava notant el cap de la meva filla entre les meves cames. A les 5:20h notava aquella calor estranya i Vera estava als meus braços. En Pol va tallar el cordó quan ja havia deixat de bategar i Vera no es va separar de mi ni un sol moment!

Naixement a hospital amb Néixer a Casa, Barcelona

Un part a l’hospital, sí, però respectat en tot moment i amb un equip meravellós darrera del que tinc un record molt bo.

Us deixo una de les fotos més increïbles que tinc i tindré a la meva vida: la Luci i jo. Mai tindré prou paraules per agrair-li el que ha fet per nosaltres.

Gràcies Roser i Laia per aquell dissabte al NAC.
I és veritat, parir és molt intens i sents dolor però tenint en compte que el regal és un fill/a ho tornaria a fer sense cap mena de dubte.

UNA ABRAÇADA


Si vols conèixer més històries de parts a casa com aquesta, et convido a llegir-les fent clic aquí.

Share this Post: