Bruc: Somio que pareixo…

Naixement a casa amb Néixer a Casa.

Una mare lluitadora amb un gran desig d’aconseguir parir vaginalment al seu tercer fill.

Us explico la seva història: ella és una dona forta i la seva pelvis molt espaiosa, i fa bebès grans. El primer li van induir per sospita bebè gran a les 37 setmanes va ser cesària per falta progressió i va pesar 4 kg. El segon li van programar la cesària perquè també venia gran (va pesar 4470 a la setmana 39). Ella és diabètica tipus 1 però se sap cuidar molt bé.

Vam decidir que per ella la millor opció seria acompanyar-la en una dilatació a casa i anar molt avançada a parir a l’hospital. Va canviar d’hospital buscant un hospital on li donessin l’opció de parir vaginalment després de 2 cesàries i va fer el seguiment allà, va informar del seu desig i li van dir que l’ajudarien a aconseguir-ho, tot i que a mesura que s’apropava el final li van dir que com no induirien el part de cap de les maneres no li deixarien passar de les 40 setmanes, cada visita una prova i un si us plau, confieu.

Imagineu la càrrega emocional de pors i fe en si mateixa minvada d’aquesta mare. Per això el dia que es va posar de part a les 40 setmanes l’oxitocina no li fluïa de forma fàcil: Va estar dos dies previs de fase latent i moltes hores amb contraccions que costava molt que fossin freqüents i eficaces. A casa el part es va estancar a 7 cm. i no progressava més. Calia doncs anar ja a l’hospital, era necessari administrar oxitocina sintètica endovenosa per aconseguir bones contraccions i acabar de dilatar i parir. En arribar a l’hospital van desestimar aquesta opció totalment i el Bruc va haver de néixer per cesària per manca d’opcions.

És un bebè preciós que ha pesat 4370gr. Els seus pares tenen un sentiment agredolç, Ho han lluitat i donat tot per aconseguir-ho i tenen als braços un fill molt estimat, també pels seus altres dos fills però no ha pogut ser. La recuperació de la cesària ha estat molt bona i la lactància exitosa i indolora però ella explica que de nit quan dorm somia que pareix….

 

Si vols conèixer més històries de parts a casa com aquesta, et convido a llegir-les.

Share this Post: